A l’inici del segle XXI, les societats estan vivint temps de canvis, de transformacions profundes, constants i trepidants. Dins d’aquest context, on conviuen vells models que no acaben de desaparèixer i els nous que no acaben de sorgir, es formulen noves necessitats individuals i col•lectives, noves demandes que obliguen als agents de l’espai públic a adaptar-se a les noves situacions i a redibuixar el seu paper en la gestió dels conflictes col•lectius.
Paral•lelament, la societat actual es caracteritza per la seva complexitat, on hi conviuen una diversitat de valors i una pluralitat d’interessos en l’espai col•lectiu i privat. Estem davant d’un univers plural en molts sentits: socialment, econòmicament, lingüísticament, ètnicament, religiosament…En aquest context, la gestió del conflicte públic és cada cop més complexa i incerta i demana respostes immediates, eficaces, satisfactòries i que durin en el temps.

Aquest llibre recull i analitza el treball dels projectes i de les experiències desenvolupades per un grapat de persones i institucions que des de l’àmbit públic local han posat en pràctica, durant un període dels darrers 10 anys a Catalunya, la mediació comunitària i la gestió alternativa de conflictes (GAC).

Aquests projectes per abordar i resoldre els conflictes passen per articular espais conceptuals per aprendre a col•laborar i construir solucions i per trobar un espai de comunicació entre les parts enfrontades i donar una resposta eficaç, eficient, satisfactòria i equitativa a diferents problemes, ja existents i de nous, tot partint de diferents àmbits de treball: participació ciutadana, serveis socials i personals, immigració, seguretat, desenvolupament comunitari, medi ambiental, educació, etc., i implicant en la recerca i construcció de solucions efectivament a la ciutadania.

El llibre es divideix en dues parts. La primera, avalua l’estat de les experiències desenvolupades i estableix els factors de la seva finalització, del seu manteniment o de la seva transformació cap a nous projectes de GAC. En la segona part i partir d’un treball d’anàlisi comparativa respecte els estudis de bones pràctiques a nivell local, es proposen 10 criteris que tot projecte de GAC en l’àmbit públic ha d’establir per considerar-se una Bona Pràctica.